• La rebaixa de l’IVA dels productes bàsics d’alimentació, desencadena un nou descontentament entre les companyies TIC per la falta de previsióCap dels dos nous tipus impositius publicats al BOE de 27 de desembre estan suportats pel Sistema Immediat d’Informació (SII) ni pel TicketBAI.

• Tampoc el recàrrec d’equivalència de 0,625% està suportat pel SII, ni pel TicketBAI, nipel model 303 d’autoliquidació de l’IVA. Això vol dir que ni la pròpia administració ha actualitzat els seus sistemes, generant inseguretat jurídica a les empreses.

• L’Aseitec no posa en dubte que les reformes siguin necessàries i probablement de profit, sinó que critica la falta de previsió, que no contemplen la cadena d’accions a desenvolupar per les companyies, tant les empreses comercialitzadores dels productes referits en aquest paquet de mesures, com a les companyies proveïdores de solucions TIC.

En el BOE publicat el 27 de desembre de 2022, just durant les vacances nadalenques, han estat aprovats dos nous tipus impositius de l’IVA per a l’alimentació: el 0% per als productes de primera necessitat i el 5% per a pastes i olis, aquest últim amb un recàrrec d’equivalència del 0,625%. El tipus impositiu 0% no està suportat ni pel SII (Sistema immediat d’informació), ni pel TicketBAI; el recàrrec d’equivalència de 0.625 tampoc està suportat pel SII, ni pel TicketBAI, ni pel model 303 d’autoliquidació de l’IVA.

Després de dos anys de forts increments en el preu dels productes que habitualment formen part de la cistella de la compra, finalment, el passat 27 de desembre, el Govern d’Espanya va decidir llançar un nou paquet de “mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat”, orientat a contenir l’impacte de la inflació en l’economia espanyola, entre altres qüestions. Entre els seus eixos fonamentals es troba: “rebaixar del 4 al 0 per cent el tipus impositiu de l’IVA que recau sobre els productes bàsics d’alimentació, fins ara subjectes al tipus reduït, així com minorar des del 10 per cent vigent al 5 per cent l’aplicable als olis i pastes alimentoses. Totes dues reduccions s’estableixen de manera temporal i extraordinària des de l’1 de gener de 2023 fins al 30 de juny de 2023, subjectes a l’evolució de la taxa interanual de la inflació subjacent”.

En paraules del president Sánchez, el Govern implantarà aquestes rebaixes “de manera immediata en els preus dels aliments”, que a criteri del sector professional TIC demostra un absolut desconeixement de la realitat empresarial del sector i de les modificacions i actualitzacions necessàries en els sistemes informàtics de gestió i comercialització d’aquestes companyies.

L’Aseitec no posa en dubte que les reformes siguin necessàries i probablement de profit, sinó la celeritat i la falta de previsió, que no contemplen la cadena d’accions a desenvolupar per les companyies, tant les empreses comercialitzadores dels productes referits en aquest paquet de mesures, com a les companyies proveïdores de solucions TIC.

Tal com va ocórrer amb el que alguns vam anomenar “la tempesta perfecta dels 20 cèntims”, en relació al llançament de la bonificació de 20 cèntims per litre combustible, aprovada en el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual es van adoptar mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, les companyies TIC es van veure en l’obligació de desenvolupar una sèrie d’accions precipitades que van desembocar en un descontentament generalitzat per part de les companyies comercialitzadores. Entre altres qüestions, van haver d’abordar l’adaptació a la nova llei de 14.000 estacions de servei, etc., en un temps rècord, incloent:

• Nombroses estacions van requerir d’una anàlisi detallada de la seva situació i, en alguns casos, una visita presencial, perquè distaven de comptar amb sistemes en el núvol, unes bones comunicacions, o els coneixements informàtics mínims com per a comprovar de forma adequada la correcta actualització dels seus sistemes. Alguna cosa que de nou ocorrerà en major o menor grau en el cas de les companyies comercialitzadores d’aliments.
• Les actualitzacions van haver de ser realitzades amb les gasolineres no operatives, és a dir, que en aquest moment no estiguessin subministrant gasolina, la qual cosa va implicar que va haver de realitzar-se en un horari molt concret que va limitar encara més el marge d’acció per a aquesta actualització. El mateix ocorrerà en el cas d’aquests establiments i ningú està avaluant la despesa que això suposa.
• En el cas dels centres de distribució d’hidrocarburs, els vehicles de repartiment incorporen sistemes informàtics de mobilitat, que va haver de comprovar-se individualment, camió per camió. En el cas actual, caldrà modificar també possibles integracions amb sistemes de mobilitat, com a terminals en camions, etc. el que suposarà un esforç descomunal per a les empreses desenvolupadores de cara a afrontar uns canvis temporals, l’impacte real dels quals en la societat està encara per determinar.

• En les estacions de servei, van ser nombrosos els recursos emprats, desenvolupats per diferents companyies especialitzades, que han de comunicar-se entre ells, de manera que la casuística es va complicar encara més, en existir una combinatòria diferent en cada cas. I en aquest cas dels aliments tornarà a repetir-se.

• I una gran varietat d’altres condicionants com va ser el cas dels sistemes desatesos, amb els quals van existir temps d’espera perquè l’operari es desplacés fins a l’estació de servei i pogués comprovar l’actualització, o aquelles estacions amb acceptació de targetes, en les quals es va requerir de la comprovació individual de cadascun dels assortidors amb un d’aquests acceptació.

Cal afegir que ens trobem a punt de tancar l’any comptable per part de moltes companyies, amb el que no sembla el moment més adequat per a abordar aquestes qüestions, sense una planificació adequada i uns terminis d’execució acceptables i coherents.

I és que ni els propis sistemes informàtics de l’administració estan preparats per a aquesta nova realitat, almenys a data de 29 de desembre i l’Aseitec es suma a la Conetic (Confederación Española de Empresas de Tecnologías de la Información, Comunicaciones y Electrónica) que ja ha expressat els seus dubtes en relació a que, amb les festes nadalenques, estiguin preparats abans del dia 1 de gener. Què han de fer les empreses? Esperar? Es posen a treballar a risc que el fet després no valgui per a res? Esperen que faci els seus canvis l’administració a risc d’estar fos de termini i que les sancionin? Què han de dir les empreses TIC als clients? Treballar sobre hipòtesi? La manera com s’aproven mesures d’aquest tipus, sense una previsió prèvia de recursos i planificació provoquen inseguretat jurídica a les empreses i, lamentablement, comença a ser una pràctica massa recorrent.

Entre altres qüestions a destacar els resultats obtinguts per la Conetic i que son extrapolables a tot els sector:

• Des de les empreses TIC han realitzat proves d’enviament de factures amb tipus impositiu del 0%, amb la finalitat de poder donar servei als seus clients acollits al SII (Sistema d’Informació Immediata) o al TicketBAI, amb els següents resultats:
  • Enviament al SII: el sistema rebutja aquest tipus de factures indicant que el tipus impositiu és un camp obligatori i ha de ser diferent de “0”. Llocs en contacte amb l’ajuda de l’AEAT a través de correu electrònic, se’ls comunica que no disposen d’informació sobre aquest tema, en ser una cosa aprovada recentment en Consell de Ministres (un exemple d’improvisació, falta de coordinació i nul·la interoperabilitat);
  • Enviament al TicketBAI: a data de 29 de desembre, i després de realitzar la consulta, sense resposta.
• El recàrrec d’equivalència del 0,625% publicat en el BOE, no està publicat a l’AEAT com a tipus vigent, ni sabem si ho estarà mai en ser una mica temporal per a 3 o 6 mesos.
• En els dissenys de registre del MODEL 303, tots els camps de tipus impositius estan definits amb 2 decimals, tant per a exercici 2022 com per al que s’ha publicat per al 2023, mentre que un recàrrec d’equivalència del 0.625% requereix de tres decimals.
• També en el SII i en el TicketBAI, tots els camps de tipus impositius estan definits amb 2 decimals.

De manera que ni tan sols podem començar a treballar en una adaptació definitiva als nous requeriments, perquè les empreses TIC proveïdores de solucions de gestió estan pendent de si finalment es modificarà el SII i el MOD.303, o bé es canviarà el publicat en el BOE per un valor amb 2 decimals. En el cas que finalment s’imposin els 3 decimals, resultarà una qüestió complexa, perquè és un fitxer de COMUNS, que afecta a totes les aplicacions, i en els programes afectats molt probablement s’han de canviar parametritzacions per a posar el % de recàrrec d’equivalència amb 3 decimals, havent de modificar també possibles integracions amb sistemes de mobilitat.

Una vegada més s’han pres des del govern decisions que, sense entrar a valorar-les, sí que l’Aseitec incideix en la manca de visió global a l’hora de poder-les implementar tècnicament. Una major empatia i coneixement per parts dels polítics vers la realitat del teixit empresarial facilitaria la planificació en l’execució. L’Aseitec també troba a faltar que el Govern escolti o compti amb l’assessorament per part dels professionals que cada dia operen en els sectors afectats, la qual cosa els aboca a una situació caòtica de treball. És a causa d’aquesta falta de previsió i coneixement, que s’està generant un descontentament generalitzat, un important pic d’estrès, el desgast en la relació amb empleats i proveïdors, i milers de queixes relacionades amb la nul·la viabilitat quant als terminis de desenvolupament, instal·lació i /o actualització dels sistemes informàtics.

ASEITEC

L’ASEITEC, Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya, és una organització empresarial d’àmbit català, vinculada a la patronal Cecot, que agrupa empreses d’informàtica i noves tecnologies bàsicament de l’àrea de Barcelona. Actualment, l’ASEITEC aplega prop de 200 empreses del sector, principalment pimes que ocupen 3.000 persones treballadores i generen un volum de facturació d’aproximadament 400 M€.