Un estudi elaborat per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- avança els 7 grans riscos que hauran d’afrontar les empreses catalanes durant l’any 2023. Es tracta de disrupcions globals que poden impactar de manera directa en la competitivitat de les empreses catalanes i que apareixen amb la fi de la recuperació econòmica posterior a la Covid-19 i en un context marcat pels efectes de la guerra a Ucraïna i l’emergència climàtica.

Tensions geopolítiques

(1) – En primer lloc, el document apunta les tensions geopolítiques i el nou ordre internacional més polaritzat que han provocat les tensions entre els Estats Units i la Xina. Unes tensions que aniran en augment i que es materialitzaran en nous episodis de rivalitat en l’àmbit comercial i, sobretot, el tecnològic, tenint en compte que el centre de gravetat geopolític al món es troba a l’Indo-Pacífic, especialment a Taiwan-Xina, el primer productor mundial de semiconductors. Aquest fet s’emmarca dins la creixent influència de la Xina en l’esfera mundial -un escenari on el lideratge estarà determinat pel domini de la següent generació de tecnologies, principalment- i la creixent fragmentació entre dos blocs, que pot comportar la creació de dos ecosistemes diferenciats al món.

Rússia – Ucraïna

(2) – Si bé la Covid-19 ja va provocar trencaments de les cadenes de valor global, la guerra entre Rússia i Ucraïna n’ha afegit encara més pressió, com demostra per exemple la interrupció del subministrament de cereals ucraïnesos, que se suma al tancament dels ports més grans de la Xina a causa de la seva política de covid zero. Totes aquestes disrupcions comporten un risc creixent de manca de subministrament per a les empreses i els consumidors, sobretot de matèries primeres i components concentrats en pocs països. En aquest sentit, una nova amenaça que està emergint és la weaponització, la utilització per part d’alguns països com a arma geopolítica del comerç mundial i les inversions estrangeres per contrarestar el poder creixent de les seves contraparts o evitar que companyies estratègiques passin a mans de països tercers considerats rivals. Aquest context, segons l’informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades o buscar nous proveïdors al país d’origen o propers.

Emergència climàtica

(3) – Mentrestant, les empreses hauran de fer front a l’emergència climàtica, un dels principals riscos de l’any 2023. En el cas de Catalunya, per exemple, la crisi hídrica té impacte en l’activitat econòmica, sobretot per la reducció de la producció d’energia renovable i l’afectació en el sector agrícola, que ha patit una disminució de la producció d’alguns cultius, especialment de regadiu i de producció d’oliva. Catalunya haurà de saber aprofitar iniciatives impulsades per la Comissió Europea com el Pacte Verd Europeu, el Fit for 55 o el REPowerEU per poder impulsar la descarbonització i augmentar l’ús d’energies renovables.

Augment de la demanda global

(4) – En paral·lel, la indústria haurà de fer front al xoc energètic provocat per l’augment de la demanda global amb la sortida de la crisi de la Covid-19, les sancions imposades a Rússia i la volatilitat de mercat. De fet, els preus de l’energia han assolit els màxims històrics aquest 2022, un fet amb un fort impacte en la indústria europea, ja que el gas és la font d’energia més important i no és senzill substituir-lo en molts processos productius. A més, cal tenir en compte que el desenvolupament de noves tecnologies energètiques netes depèn de minerals crítics com el coure, el liti, el níquel, el cobalt o les terres rares. L’augment de la demanda i la complexitat d’ampliació de l’oferta actual produeix un augment de preus d’aquests minerals i fa aparèixer el concepte de greenflation. Aquest fet podria portar al dilema d’acceptar preus més alts o retardar la transició energètica.

Inseguretat alimentària

(5) – Una altra disrupció que ha intensificat la guerra entre Rússia i Ucraïna és l’increment dels preus dels aliments, que sumat als fenòmens climàtics extrems que pertorben les collites arreu del món intensificarà la inseguretat alimentària encara més l’any vinent. Aquesta situació pot comportar potencials tensions socials i inestabilitat política en algunes regions. Si bé no es pot parlar d’inseguretat alimentària, Catalunya s’ha vist afectada per l’augment de preus dels aliments, que han pujat de mitjana al voltant d’un 20%, tot i que hi ha productes que s’han encarit més d’un 50% com el peix o la carn.

Desacoblament digital

(6) – L’estudi elaborat per ACCIÓ subratlla que la batalla geopolítica és ara geotecnològica i es juga en l’àmbit dels semiconductors més avançats, ja que en depenen tecnologies com la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica, que també tenen aplicació en defensa i seguretat. L’augment de la desconfiança mútua entre els Estats Units i la Xina fa perillar l’elevat nivell d’interdependència tecnològica i digital, cosa que afavoreix el desacoblament digital, és a dir, la formació de règims normatius múltiples i mútuament divergents que suposen barreres considerables a la capacitat de les empreses per a transferir dades a través de les fronteres i desenvolupar solucions digitals integrades d’àmbit mundial. Aquest risc se suma al dèficit tecnològic de la Unió Europea i la pèrdua de competitivitat, un fet que posa en joc entre 2 i 4 bilions d’euros a l’any de valor afegit empresarial a Europa si no s’aborden les mancances tecnològiques de continent.

Estagflació i crisi del deute mundial

(7) – Des d’un punt de vista marcoeconòmic, l’informe destaca el perill de l’estagflació i la crisi del deute mundial. Tot i que s’espera que la inflació hagi assolit el seu màxim històric el tercer trimestre del 2022 i que es comenci a moderar, l’any vinent els preus es mantindran molt elevats; i de fet es preveu que aquesta situació perduri els pròxims anys. D’aquesta manera, s’estima que el 2023 seguirà la política monetària restrictiva a Europa, així com l’efecte d’inflació importada que ha suposat l’enfortiment del dòlar respecte a la resta de divises mundials, especialment dels productes de primera necessitat com els aliments i l’energia, la majoria dels quals estan denominats en dòlars en els mercats internacionals. Aquesta situació contribueix a un potencial decoupling financer entre Orient i Occident: la Xina ja treballa en el seu propi sistema de pagaments interbancaris en iuans, que ara té més marge de creixement arran de l’exclusió dels bancs russos del sistema occidental SWIFT.

Inflació i tipus d’interès

Un dòlar fort, juntament amb les polítiques monetàries restrictives dels bancs centrals, comporta també un encariment del deute, fet que pot accentuar el risc de crisis de deute (l’endeutament se situa ja en el 350% del PIB global). Així, la persistència de la inflació i la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals pot provocar un augment del risc creditici i desestabilitzar el sistema financer, al qual cal sumar la tendència baixista de les borses i l’esclat de la bombolla de les criptomonedes. Aquesta situació pot provocar un possible escenari de recessió mundial, tot i que la crisi impactarà de forma asimètrica als diferents països: les previsions per al 2023 apunten que Europa serà la regió més afectada, mentre que els països emergents asiàtics ho seran en menor mesura. Aquest context pot fer aparèixer la temuda estagflació, un fenomen que suposa un dilema per a la política econòmica, atès que les accions que permeten abaixar la inflació poden incrementar l’estancament econòmic i l’atur, i viceversa.

Pots consultar l’estudi complet en aquest enllaç.