La pandèmia de Covid ha estat un dels xocs més forts que ha experimentat Europa en l’últim segle. Va començar com una crisi sanitària, però va derivar de seguida en una greu crisi social i econòmica davant la qual la Unió Europea va haver d’emprar-se a fons, adoptant una resposta extraordinària que pot suposar una fita important en el procés d’integració europea.

La pedra angular d’aquesta resposta ha estat la iniciativa Next Generation EU (NGEU) dotada amb més de 800.000 milions d’euros obtinguts mitjançant l’emissió de deute comunitari mutualizada. Aquests recursos es destinaran fonamentalment a finançar una sèrie de Plans de Recuperació pactats entre les institucions europees i els Governs dels seus estats membres l’objectiu dels quals és ajudar a aquests estats, especialment als més afectats per la pandèmia, a accelerar la seva recuperació i a modernitzar el seu model productiu, apostant per un futur més digital, sostenible i industrial.

Transcorregut un any i mig des de la posada en marxa del Pla de Recuperació i davant la imminent negociació de la seva Addenda, és segurament un bon moment per a fer un balanç provisional del seu disseny i implementació amb vista a introduir els canvis que puguin ser necessaris per a aprofitar-ho al màxim.

En aquest context, Fedea (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) ha publicat un informe del Grup de Treball Mixt COVID-19 (GTMC)[1] sobre el disseny i funcionament del Pla de Recuperació espanyol, amb especial atenció al seu component d’inversions. L’objectiu del treball és el de contribuir a millorar la implementació del Pla a la vista de l’experiència adquirida fins al moment en el seu desplegament, així com a informar el disseny final de l’Addenda al mateix que es negociarà amb la Comissió Europea en els pròxims mesos.

Next Generation EU, el treball més innovador de la UE

Els autors de l’estudi, consideren que el Next Generation EU és possiblement la innovació més important en matèria de política pública de la Unió Europea en els últims anys.

Primer, perquè incorpora incentius a l’acompliment, vinculant a més aquest acompliment a les recomanacions del Semestre Europeu, fins ara meres declaracions d’intencions.

Segon, perquè fa possible l’emissió de deute conjunt, amb una excel·lent recepció en els mercats, permetent així mobilitzar inversió més enllà del seu pressupost inicial i proporcionant flexibilitat financera en cas de necessitat.

I tercer, perquè vincula aquesta inversió als objectius estratègics a llarg termini de la UE, fent per tant més real el contingut i abast d’iniciatives com el Pacte Verd Europeu.

Per tots aquests motius, l’informe publicat afirma que l’instrument assajat com Next Generation EU, ha de tenir vocació de permanència. Considera, a més, que Europa ha de ser capaç de competir i defensar els seus interessos, incloent-hi els de la seva indústria i les seves empreses, i per a això ha de dotar-se de major múscul financer juntament amb una visió estratègica en matèria d’inversions.

Sabor agredolç

Els països més beneficiats per l’instrument, com és el cas d’Espanya, tenen l’obligació d’executar la seva part de la forma més eficient i eficaç possible, de manera que les resistències que encara existeixen a l’emissió de deute mancomunat puguin, al final del període d’execució del MRR, mitigar-se prou com per a permetre la seva continuïtat, sota la seva forma actual o alguna altra.

Malgrat tot, els autors del treball creuen que en els seus primers mesos de marxa, Next Generation EU deixa un sabor agredolç per la percepció de lentitud en la seva execució i els dubtes existents sobre la qualitat d’unes certes actuacions, incloent tant inversions com reformes. Creuen, però, que encara s’és a temps, no obstant això, de donar-li un nou impuls al Pla de Recuperació, contribuint amb això tant a l’avanç de la nostra economia com a la integració europea.