El BOE del 6 de desembre de 2023 publica el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació. Es tracta d’una norma que desenvolupa el que s’estableix en la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, i que vol impulsar la lluita contra l’economia submergida derivada de l’ús de «programari de supressió de vendes».

Contingut de la norma

El nou Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, desenvolupa les característiques d’un sistema informàtic que resulti operatiu i al mateix temps minimitzi els costos fiscals indirectes que puguin resultar d’aquesta mesura per als productors, comercialitzadors i usuaris dels sistemes informàtics, protegint la lliure competència i sense discriminar les solucions tecnològiques emprades, sempre que aquestes solucions compleixin amb els requisits exigits.

Les obligacions de funcionament dels sistemes electrònics de facturació del reglament afecten a totes les factures o justificants equivalents, inclosa la factura simplificada, i a tots els empresaris i professionals. Ara bé, existeixen unes certes excepcions: per exemple, no s’aplicaran als obligats al Subministrament Immediat d’Informació (*SII) ni a alguns supòsits del règim d’agricultura, ramaderia i pesca; ni tampoc a una sèrie d’operacions excloses de l’obligació de factura.

Estableix els requisits que han de complir els sistemes informàtics de facturació utilitzats per empresaris i professionals en l’exercici de la seva activitat, a fi de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de facturació. Amb això, es busca alinear aquests sistemes informàtics amb la normativa tributària, perquè tota transacció comercial de lloc a una factura i una anotació en el sistema informàtic del contribuent, impedint-se la posterior alteració de tals anotacions i permetent, si és el cas, la simultània o posterior remissió de la informació dels mateixos a l’Administració tributària.

En particular, la norma estableix que el registre informàtic de facturació d’alta ha d’incloure, entre altres dades, la següent informació:

• Número d’identificació fiscal i nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir la factura.
• El número i, si és el cas, sèrie de la factura.
• La data d’expedició de la factura i la data en què s’hagin efectuat les operacions que es documenten en ella, o s’hagi rebut el pagament anticipat, si és el cas, si la data del pagament és diferent a la d’expedició de la factura.
• El tipus de factura expedida, indicant si es tracta d’una factura completa o simplificada i, si és el cas, el detall addicional que procedeixi per a la correcta identificació de la tipologia de factura expedida.
• La descripció general de les operacions.
• L’import total de la factura.
• Indicació del règim o règims aplicats a les operacions documentades a l’efecte de l’IVA, o d’altres operacions amb transcendència tributària.
• Indicació de si el destinatari de la factura és el subjecte passiu de l’IVA conforme als ordinals 2n i 3r de l’apartat un de l’article 84 de la LIVA.
• La base imposable de les operacions, la quota de l’IVA, el tipus o tipus del recàrrec d’equivalència aplicats, i la quota del recàrrec d’equivalència.
• Si l’operació no es troba subjecta a l’IVA, l’import que correspon a aquesta operació i la causa de la no subjecció a l’impost.
• Data, hora, minut i segon en què es generi el registre de facturació d’alta.

Al seu torn, el nou Reial decret també incorpora dos elements de seguretat per a garantir que no s’alterin els registres de facturació una vegada produïts: el «*hash» encadenat (cada factura genera una petjada única que la lliga amb uns certs elements de les factures anteriors, per la qual cosa una modificació en qualsevol factura altera aquesta petjada) i la signatura electrònica dels registres (que no és necessària en el cas d’enviament de dades voluntari a l’Agència Tributària).

I és que, així mateix, es preveu la possibilitat que, voluntàriament, els obligats tributaris puguin remetre immediatament a l’Administració tributària, de manera automàtica i segura per mitjans electrònics, tots els registres de facturació generats en els seus sistemes informàtics, cas en el qual s’entendrà que aquests sistemes informàtics ja compleixen per disseny els requisits tècnics esmentats.

D’altra banda, tot sistema informàtic que s’empri per a donar compliment a les obligacions contingudes en la norma ha de comptar obligatòriament amb una declaració responsable de la qual quedi constància formal, expedida per la persona o entitat productora, fabricant o desenvolupadora d’aquest, que asseguri el compromís per part d’aquesta de subministrar productes digitals que compleixin amb els requisits establerts en la *LGT i el reglament ara publicat. Amb això, certificaran que els seus sistemes informàtics s’ajusten a les normes i responen a aquests requisits davant els qui els adquireixin o utilitzin.

Finalment, i tenint en compte que la factura electrònica es presenta com una modalitat cada vegada més estesa i que el contingut d’aquest reial decret resulta compatible amb la implantació de la factura electrònica, la norma introdueix una sèrie de modificacions en el Reglament que regula les obligacions de facturació, a fi de realitzar les corresponents adaptacions al text a conseqüència de la nova regulació establerta en aquest reial decret. Així, i per exemple, es modifiquen els articles 6 i 7 del Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, a fi d’estableix que, tant en les factures completes com simplificades expedides utilitzant els sistemes informàtics que desenvolupa el nou reglament haurà d’incloure’s a més, el següent contingut:

1. La representació gràfica del contingut parcial de la factura mitjançant un codi «QR». En el cas que la factura sigui electrònica, la representació gràfica podrà ser substituïda pel contingut que representa el codi «QR».
2. Aquestes factures, siguin electròniques o no, incorporaran a més la frase «Factura verificable en la seu electrònica de la AEAT» o «VERI FACTU» únicament en aquells casos en els quals el sistema informàtic realitzi la remissió de tots els registres de facturació a la AEAT conforme al que es disposa en els articles 15 i 16 del citat Reglament.

Entrada en vigor

Tant el reial decret com el reglament aprovat van entrar en vigor l’endemà de la seva publicació en el BOE,  el 7 de desembre de 2023.

Ara bé, els obligats tributaris hauran de tenir operatius els sistemes informàtics adaptats a les característiques i requisits establerts abans de l’1 de juliol de 2025.

Per part seva, els obligats tributaris a què es refereix l’article 3.2 d’aquest Reglament, en relació amb les seves activitats de producció i comercialització dels sistemes informàtics, hauran d’oferir els seus productes adaptats totalment al reglament en el termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’ordre ministerial de desenvolupament del reglament a què es refereix la disposició final tercera del reial decret. No obstant això, en relació amb sistemes informàtics inclosos en els contractes de manteniment de caràcter pluriennal contractats abans d’aquest últim termini, hauran d’estar adaptats al contingut del reglament amb anterioritat a l’1 de juliol de 2025.

Finalment, en el termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor de l’ordre ministerial a què es refereix la disposició final tercera del reial decret estarà disponible en la seu de la AEAT el servei per a la recepció dels registres de facturació remesos pels Sistemes d’emissió de factures verificables.