El núvol es presenta com a eina indispensable en el desenvolupament de les ciutat intel·ligents, ja que facilita el futur d’urbs més eficients i col·laboratives En aquesta línia, la plataforma al núvol d’Amazon ha compartit 5 maneres d’a crear una ciutat intel·ligent gràcies al núvol.

Les ciutats intel·ligents estan donant els seus fruits amb la connectivitat de xarxes, amb la infraestructura d’emmagatzematge i amb el processament informàtic necessaris per extreure tot el seu potencial.

Per als municipis que desitgen explorar la posada en marxa d’una ciutat intel·ligent, un escenari habitual de ciutat intel·ligent habilitada amb tecnologia per Internet de les Coses (IOT) inclou el desplegament de nombrosos sensors i sondes connectats per tota la ciutat per recopilar informació. El problema és que cal una important inversió en sensors especialitzats.

 

Aprofitament de recursos existents

Una alternativa podria ser l’ús de sensors ja existents i que les ciutats podrien tenir instal·lats. Un exemple del funcionament d’aquest tipus de tecnologia s’observa a l’aparcament intel·ligent, on les persones poden utilitzar una aplicació mòbil per veure les places d’aparcament disponibles en un espai pròxim quan circulen per una ciutat.

EYSA, la companyia especialitzada en solucions de mobilitat integrades, ha desenvolupat ParkXplorer, una plataforma de mobilitat per a ciutats intel·ligents dissenyada per gestionar l’aparcament municipal en superfície. Aquesta aplicació utilitza les tecnologies de Big Data per recopilar, integrar i processar la informació generada per tots els elements de l’ecosistema (parquímetres, smartphones, sensors d’aparcament, equips mòbils dels controladors i altres dispositius) i proporciona unes respostes accionables en temps real per maximitzar la gestió de recursos i per optimitzar el treball de ‘back office’. Aquesta plataforma s’ha desenvolupat des de zero en el núvol de AWS, el que li permet ser completament flexible i escalable per respondre automàticament a les variacions de l’activitat.

 

Informació des de tots els llocs

Una altra manera d’aprofitar la infraestructura existent és a través de la instal·lació de sensors de baix cost i consum en autobusos o fanals per a, per exemple, convertir-los en dispositius recopiladors d’informació. D’aquesta manera, en una gran ciutat com Londres, els autobusos equipats amb sensors poden recopilar dades mentre recorren la ciutat, per obtenir informació com el flux de trànsit, els nivells de CO2, la temperatura i els nivells de soroll.

Amb l’analítica en el núvol es pot extrapolar i analitzar aquesta informació per determinar on tenen lloc embussos o accidents o els llocs on la contaminació està augmentant fins a nivells poc saludables, per informar-ne als ciutadans a través de ‘apps’ mòbils.

 

Externalització de la innovació

Els sensors no són l’únic mecanisme per a l’ús del núvol com a instrument per fomentar el desenvolupament d’una ciutat més intel·ligent i col·laborativa, perquè aquests objectius també es poden aconseguir amb la publicació de dades obertes (disponibles de forma lliure per a tothom)

Una de les avantatges de compartir aquest tipus d’informació és que motiva els desenvolupadors o a les petites empreses a dissenyar les seves pròpies ‘apps’. D’aquesta manera, s’impulsa el desenvolupament d’un ecosistema de ‘apps’ que fomenta la innovació constant.

Compartir la informació d’aquesta manera té grans beneficis. Per exemple, si es comparteixen les dades obtingudes d’estacions meteorològiques i els de les admissions als hospitals, una ciutat pot determinar si la caiguda de la temperatura per sota d’un cert nivell pot correlacionar-se amb les admissions en centres hospitalaris en un moment particular del any per adoptar les mesures de precaució necessàries.

 

Font de la informacio: Innovacitias