Aquestes són algunes de les tendències tecnològiques que han tingut indicis comprovables durant el 2018:

1. El silenci tecnològic

L’última dècada ha estat explosiva: apps més grans, millor tecnologia, menys privacitat. En 2019, el silenci tecnològic comença el seu cicle. Grans companyies com Google o Apple han inclòs eines per limitar el temps de pantalla. Hi ha apps d’èxit que busquen desenganxar del mòbil. Els centres per una tecnologia més humana creixen. Mark Zuckerberg va anunciar al novembre que Facebook anava a donar menys contingut fàcil per no lligar a l’usuari.

Està per veure on acabarà el procés, però el 2019 té pinta de ser un any on el gest de revisar el mòbil en públic sense parar passi a ser pitjor vist.

El mercadeig de dades ajudarà també a augmentar la consciència sobre els límits de què és útil i què no. S’aconsegueixen dades amb drones dels nostres terrats, amb càmeres de les nostres matrícules o del nostre pas per botigues físiques amb els nostres mòbils. I això sense que el reconeixement facial s’hagi desplegat en supermercats. I aquestes dades es poden creuar amb la nostra navegació i compres en línia. Aquesta cascada incontrolada de dades serà més pública i evident. El llistó d’acceptació dependrà de cada societat, però és probable que emergeixin llistons.

2. Les noves cares artificials

Durant el 2018, s’ha disparat la capacitat d’eines gestionades amb intel·ligència artificial per retocar imatges i crear, per exemple, cares falses [a la foto al principi de l’article].

El responsable és un mètode anomenat Xarxa Generativa Antagònica (GAN, en anglès), que serveix per a crear imatges falses perfectes. Un dels seus usos probables és en vídeojocs i efectes especials. Però el seu abast està per imaginar.

Fins ara el dubte amb les fotos -i els cèlebres vídeos anomenats deepfakes- era saber si havien estat retocades. Era una feina més que requeia en professionals o experts. Ara la pregunta haurà de començar a ser si és veritat, si això que veiem existeix o ha estat creat artificialment: famosos en postures delicades, escenaris retocats.

3. Facebook, menys anuncis i més moneda digital

Facebook ha de pensar molt en el seu futur. Un parell de detalls interessants que han sortit és l’interès de rebaixar la importància per a la companyia dels anuncis en el newsfeed. Si els problemes de Facebook segueixen creixent, no pot descartar-se que els usuaris i el seu temps de permanència baixi. Les alternatives més immediates per a publicitat en altres formats són la seva nova aplicació de vídeo, Facebook Watch, i les recerques de la seva Marketplace. És una entrada tímida en dos terrenys dominats per Google: vídeo i cerca.

Per fer créixer el vídeo, Facebook està parlant amb HBO i altres creadors de contingut perquè venguin els seus subscripcions dins de Facebook Watch. És un moviment general al sector: Amazon i Apple estan en el mateixtambé ho persegueixen.

Els indicis més sucosos són del fosc departament de Blockchain dirigit per l’ex president de Paypal, David Marcus. Aquí informen de la creació d’una possible moneda digital per a pagaments a Facebook. En algunes conferències de moneda digital, l’equip de Facebook hauria suggerit la seva intenció de crear una moneda virtual descentralitzada per a tots els usuaris.

Hi ha detalls més concrets que van més enllà: WhatsApp en el mercat indi sembla ser la primera prova de moneda digital per a transferències de Facebook. De moment, silenci a Facebook.

4. Un any de sortides a borsa

El rum-rum sobre les sortides a borsa és més gran del que és habitual per aquestes dates. Uber és el gran nom: seria la més gran des d’Alibaba en 2014. Uber encara no és sostenible, i el seu esforç amb UberEats i el seu flirteig amb bicis i patinets elèctrics van en aquesta direcció.

A més d’Uber, la llista de pretendents probables per sortir a cotitzar és important: Lyft, Uber, Slack, Airbnb o Pinterest.

5. Instagram aspira a ser un centre de compres

La possible nova app independent de compres d’Instagram sobrevola des de fa mesos. Si es llança, hauria de ser durant el 2019.

No només això, Instagram treballa en funcions centrades en la comercialització; per exemple que sigui possible ensenyar anuncis als usuaris que guardin productes per comprar més tard. La intel·ligència artificial permet ja amb enorme precisió identificar roba o altres productes de marques entre les fotos d’Instagram. D’aquí a comprar-lo, hi ha només un clic.

6. Seguirem sentint parlar de Rússia

No és any electoral als Estats Units. Però la sofisticació de les campanyes d’influència, segons els informes recents i l’experiència de 2017, augmenta en els anys no electorals.

El millor exemple de la persistència i imaginació russes és dels últims dies: “Una operació russa tenia com a objectiu empresaris nord-americans. Operatius es feien passar per una start-up de màrqueting digital per prendre el control de comptes de xarxes socials d’empreses”, segons el Wall Street Journal. ¿Per què volien espies russos comptes socials oficials d’empreses nord-americanes? Els hackeos seguiran, però és probable que es vegin respostes millor coordinades i temibles d’alguns governs. Cada vegada queda menys perquè els ciberatacs surtin de l’ombra actual. No hi ha cap indici clar que això vagi a ocórrer en 2019.

Font de la informació: Jordi Pérez Colomé – El País – 30 de desembre de 2018