Entrevista amb Jordi Puigneró, Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, una secretaria adscrita al Departament de Presidència.

A pocs dies de la celebració del Mobile World Congress, repassem amb Jordi Puigneró el treball impulsat per la seva secretaria i el paper de les petites i mitjanes empreses en la digitalització del país. Per a Puigneró les pimes TIC catalanes són empreses molt dinàmiques i amb un alt nivell de competitivitat, i no només competitivitat a escala de país, sinó a escala mundial.

– Quines són les prioritats de la Secretaria? Ciberseguretat, connexions de qualitat, digitalització del país?

La nostra vida cada cop és més digital, fem servir la xarxa gairebé per a tot, i per tant, es fa evident que necessitem connexions de qualitat, un entorn digital segur i capacitació digital per aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix la revolució digital en què ens trobem immersos.

Per això, des del Govern treballem per “enxarxar” Catalunya, és a dir, perquè tots els ciutadans de Catalunya, i les seves empreses, tinguin connexió d’alta capacitat independentment d’on visquin o d’on estiguin ubicades, tot i que el nostre país sigui orogràficament complicat i que fer arribar els serveis de telecomunicacions i les infraestructures que els suporten, com la fibra òptica, no sigui fàcil.

I com que cal garantir un entorn digital segur per a ciutadania i empreses, la Secretaria ha posat un focus d’atenció prioritari en el que nosaltres anomenem “securitzar” Catalunya, com demostra la recent aprovació per part del Govern de la creació de l’ens que ha de vetllar per fer-ho: l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que actualment es troba en tràmit parlamentari.

La tercera prioritat de la Secretaria, i possiblement la més important perquè és la que ens ha permetre aprofitar al màxim les oportunitats que ens ofereix la revolució digital i garantir que ningú en quedi exclòs o enrere, és “digitalitzar” el país, és a dir, capacitar millor la ciutadania, començant per les escoles, perquè, per exemple, els nostres joves tingui oportunitats laborals en un sector, el de les TIC, que generarà 1,5 milions de llocs de treball a Europa fins al 2020.

Aquests tres eixos prioritaris també els recull el Pacte Nacional per a la Societat Digital signat el passat més d’octubre entre la Generalitat i el món local per fomentar conjuntament el desenvolupament de la societat digital catalana i donar una resposta de país als grans reptes que planteja la revolució digital. I per descomptat, també són eixos troncals de l’estratègia SmartCAT, que acaba de rebre un nou impuls amb la inclusió de quatre nous àmbits d’actuació prioritaris que incideixen en la formació, la recerca, el Big Data i l’impuls d’una plataforma tecnològica a escala de país.

– Què és l’estratègia SmartCAT i com es concreta aquest projecte?

L’estratègia SmartCAT, aprovada pel Govern al 2014, té com a objectiu que Catalunya esdevingui un territori de referència internacional que aprofiti l’ús de les tecnologies digitals per innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora. En aquest marc, s’han llançat un conjunt de projectes i iniciatives adreçades a les administracions públiques, les empreses i la ciutadania, com ara l’impuls de projectes de Ciutat Intel·ligent al territori (Xarxa Catalonia SmartLab); la dinamització d’empreses de tecnologies smart emergents ( amb la creació d’iniciatives sectorials com el Catalonia Smart Drones o la IoT Catalan Alliance); la posada en marxa de nous esdeveniments tecnològics de referència internacional com l’IoT Solutions World Congress; la potenciació de la indústria i economia catalanes, mitjançant el foment de la indústria 4.0, o l’impuls d’iniciatives de Smart Citizen, com ara l’aplicació Cobertura Mòbil que permet crear el mapa de cobertura real mitjançant la col·laboració de la ciutadania.

– Quins són els reptes de futur associats a l’estratègia SmartCAT?

Atenent a les necessitats actuals i futures del país el Govern ha aprovat un nou impuls de l’estratègia SmartCAT amb una nova visió: fer de Catalunya un “Smart Country” de referència internacional. Per fer-ho, l’estratègia es reforça afegint-hi els següents àmbits d’actuació: un programa per promoure les vocacions tecnològiques entre els joves, un programa de Recerca i Innovació en tecnologies digitals avançades, un programa de Big Data de país de la Generalitat de Catalunya i l’impuls d’una plataforma tecnològica de “Smart Country” per a Catalunya.

– Com es delimiten les inversions en l’àmbit TIC, Smart City, etc. pel que fa als fons de cohesió de la Unió Europea?

En el marc de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 (Pla idigital i Estratègia SmartCAT), les polítiques i totes les actuacions en l’àmbit TIC del Govern de la Generalitat estan alineades tant amb l’Estratègia Europa 2020 i l’Agenda Digital per a Europa 2020 com amb l’Estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020) i l’Estratègia de Recerca i Innovació per a l’especialització Intel·ligent de Catalunya (Estratègia RIS3CAT). Per aquest motiu, els projectes TIC que s’impulsen o es promouen des d’aquesta Secretaria són susceptibles de ser cofinançats amb fons europeus, especialment, amb els fons estructurals i d’inversió europeus (FEIE), i entre ells, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En aquest sentit, en el marc dels diferents Programes Operatius del FEDER vigents a Catalunya, aquesta Secretaria ha treballat intensament perquè la gran majoria de projectes TIC executats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, siguin cofinançats en un 50% pel FEDER.

– Quins creu que són els principals avenços de la Internet de les coses? En quina posició es troba Catalunya com a proveïdora de solucions en la Internet de les Coses?

La internet de les coses tracta d’integrar el món físic i el món de les tecnologies de la informació i la comunicació. Així doncs, obre un gran ventall d’oportunitats, fent que objectes de tota mena interactuïn entre ells, interpretin el seu entorn, es puguin identificar o localitzar, puguin oferir serveis personalitzats, etc. Catalunya es troba ben posicionada en l’àmbit de la Internet de les coses: disposem de centres de referència internacional, com i2cat, la Fira més importat a escala mundial en aquest camp, el IoT Solutions World Congress, i la IoT Catalan Alliance, una iniciativa impulsada per la Secretaria que agrupa a unes 60 empreses proveïdores de solucions IoT i que ocupen tota la cadena de valor d’aquest sector.

– Què és i què suposa el projecte T-Mobilitat?

La T-Mobilitat és una iniciativa impulsada des del Govern de la Generalitat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que té la voluntat d’integrar tots els modes de transport en un únic suport intel·ligent. Això permetrà al ciutadà disposar d’una única targeta amb tecnologia contactless per a tots els seus desplaçaments que substituirà els títols de transport actuals. A més, en funció del perfil del ciutadà o del recorregut que realitzi permetrà adequar d’una forma més personalitzada les tarifes que s’apliquin al seu ús del transport públic. Per a nosaltres, un aspecte clau i rellevant en aquest projecte és tota la informació sobre la mobilitat en el transport públic que serem capaços de generar, disposarem d’un BigData en aquest camp que permetrà gestionar millor els serveis actuals i generar-ne de nous.

– Com està actualment el desplegament de la banda ampla a Catalunya?

L’Agenda Digital Europea aprovada l’any 2010 per la Comissió Europea, traslladava a tots els Estats membres el compromís que el 100% dels ciutadans disposin de cobertura de xarxes de nova generació l’any 2020. A Catalunya, segons les darreres dades publicades per la CNMC, el 78% dels ciutadans ja disposa de cobertura d’aquesta tipologia de xarxes, però des d’un punt de vista d’equilibri territorial encara es queda força feina a fer.

Per això, des de la Generalitat de Catalunya, ja fa temps que treballem per fomentar la cobertura i competència al territori de les xarxes de nova generació mitjançant el projecte Xarxa Oberta, gràcies al qual ja disposem d’una xarxa de més de 3.800 quilòmetres de fibra òptica que discorre per 300 municipis catalans i que dóna servei de connectivitat a 700 seus de la Generalitat i serveis majoristes a més de 60 operadors de telecomunicacions.

Igualment, el passat mes d’octubre, la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions i tres entitats municipalistes com són l’ACM, FMC i Localret, vam signar el Pacte Nacional per a la Societat Digital, que incorpora com a objectiu el desplegament i la gestió coordinada d’infraestructures tecnològiques i de comunicacions electròniques que assegurin la igualtat d’oportunitats per a tots els territoris, ciutadania i empreses de Catalunya.

– Quin benefici aporta a les petites i mitjanes empreses la celebració a Barcelona del Mobile World Congress?

L’impacte econòmic que genera el Mobile World Congress a Catalunya és de 460 milions d’euros i la creació de 13.000 llocs de treball. Això afecta a moltes empreses de diferents sectors empresarials, però és precisament en el sector tecnològic català on el Mobile té un major impacte, ja que, gràcies a tenir-lo a Barcelona, moltes petites i mitjanes empreses tenen accés a la fira tecnològica més important del món on es concentren més de 2.000 expositors i 100.000 professionals. És una gran oportunitat per conèixer el que està passant arreu del món en aquest camp i especialment per fer contactes i negocis amb empreses a les quals potser no tindrien accés. Per aquest motiu, la Generalitat dóna suport a més de 100 empreses TIC a participar en el Mobile facilitant-los un espai als pavellons de Catalunya i organitzant reunions mitjançat el Brokerage Event.

– Com veu el teixit empresarial de les TIC a Catalunya?

El sector de les TIC ha estat generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb més bones perspectives econòmiques i socials. La taxa d’atur en aquest sector se situa en el 5,2%, davant el 17,7% de mitjana de la taxa d’atur de Catalunya. Aquest sector és un dels més dinàmics de l’economia catalana. Amb més de 12.800 empreses i més de 14.000 milions d’euros de facturació anual i més de 200 milions d’euros destinats anualment a inversió en R+D, és un motor de creixement que genera riquesa i ocupació de qualitat. A més, disposem d’un ecosistema d’emprenedors i startups de l’àmbit digital amb un gran nombre d’empreses, entitats que fan formació, acceleradores i inversors que situa Barcelona i Catalunya dins dels 5 HUBs Digitals més importants d’Europa juntament amb Londres, Berlín, Amsterdam i Paris.

– Creu que les pimes TIC catalanes estan preparades per esdevenir proveïdores de l’Administració?

Les pimes TIC catalanes han demostrat sempre tenir una gran capacitat d’adaptació i, en els moments decisius, ser capaces de col·laborar entre elles amb l’objectiu d’oferir la millor solució a l’administració. Per altra banda, són empreses molt dinàmiques i amb un alt nivell de competitivitat, i no només competitivitat a escala de país, sinó a escala mundial. No oblidem que moltes d’elles són referents en altres països. No en tinc cap dubte que les pimes TIC catalanes estan preparades per esdevenir i per ser proveïdores de l’Administració, de fet ja ho estan demostrant dia a dia i moltes d’elles son proveïdors clau per a moltes administracions de Catalunya.

– Les nostres empreses estan preparades per encarar els reptes de la transformació digital?

L’ús de les TIC a les empreses ja no és un element diferenciador, sinó un element imprescindible per poder competir en els mercats. Per a la majoria de petites i mitjanes empreses, la transformació digital és un procés de canvi absolutament necessari per mantenir la competitivitat i poder accedir a noves oportunitats. Un procés on, a més d’incorporar noves tecnologies i processos digitals, és necessari adquirir i implementar una nova cultura empresarial i noves disciplines de gestió. Des de l’administració i des del propi sector TIC es desenvolupa una tasca continuada de sensibilització a les pimes de com la transformació digital les ajuda ser més competitives i més productives. Moltes empreses estan en el punt de fer el salt a la transformació digital. Però no cal oblidar que hi ha una part d’empreses que encara estan en un estat més bàsic de digitalització i que abans de parlar de transformació digital en el seu conjunt, amb tot el que això implica, cal treballar una fase prèvia de sensibilització i orientació tecnològica.