Marta Peirano, eldiario.es

Diuen que el passat 1 d’octubre va començar la primera Ciberguerra de la Unió Europea. No és desgavellat. No perquè Anonymous respongués amb atacs a l’actuació del govern espanyol. El govern va qualificar l’ocupació per part de la Guàrdia Civil del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI) de la Generalitat de “cop decisiu” contra el referèndum, perquè desarticulava la possibilitat d’un vot telemàtic. No va ser l’únic cop que va tenir lloc pensant en la Xarxa.

Primer, les principals operadores espanyoles van rebre l’ordre de monitoritzar i bloquejar el trànsit a un nombre de pàgines web, i d’aquelles pàgines futures que poguessin referir-se al referèndum. Una altra ordre va obligar a Google a retirar l’aplicació “onvotar1oct@gmail.com” de Google Play i, amb ella, totes les que estiguessin vinculades al mateix desenvolupador. La guàrdia civil va registrar les oficines de la Fundació .CAT on s’allotjaven els dominis i va detenir Pep Masoliver, responsable de projectes tecnològics.

Quan van entrar al CTTI per “bloquejar i suspendre els serveis informàtics susceptibles de ser utilitzats en el referèndum suspès pel Tribunal Constitucional”, van desactivar 29 aplicacions pertanyents a diferents departaments del Govern. També es va detenir a molta gent.

Van detenir a David Franco, cap de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions del CTTI, a Josuè Sallent, responsable d’Estratègia i Innovació, a David Palanques, responsable de l’oficina tècnica de projectes i Jordi Puigneró, el president. També van detenir Rosa Maria Rodriguez Curto, directora de T-Systems, l’empresa de serveis informàtics de la Generalitat i Xavier Puig, responsable de tecnologies de la informació i Comunicació. Els van detenir amb càrrecs de malversació, prevaricació i desobediència.

A Masoliver i Sallent els van detenir a casa i van confiscar el seu telèfon mòbil i el de la seva dona. El titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, havia ordenat els registres però no els arrestos. Aquests van ser decisió de la Guàrdia Civil.

 

Obligats a donar les contrasenyes

El portaveu Méndez de Vigo va dir que el referèndum havia estat “anul·lat” en tallar l’artèria del CTTI, on s’allotjaven els serveis informàtics de l’Administració. Però l’actuació de la Guàrdia Civil estava dissenyada per desarticular tot l’operatiu tècnic de l’administració pública catalana. Durant la detenció es va demanar als informàtics que donessin les contrasenyes dels equips. I estaven obligats a donar-les o cometre un delicte de desobediència. També els van obligar a guardar secret de la investigació. Tot això ha estat possible gràcies a la Llei d’enjudiciament criminal, més coneguda com la llei Torquemada.

 

Abusos i censura estatal

“M’agradaria que les Corts i el Govern fóssim pioners en saber abordar els drets digitals”, deia no fa molt la vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría. En aquest cas no ho han estat: el bloqueig de dominis i la detenció de tècnics és una pràctica habitual en llocs com la Xina o Turquia. Per aquest motiu, l’actuació del govern ha estat criticada per organitzacions com l’EFF i la Internet Society per atemptar contra la llibertat d’expressió.

“La censura governamental a Internet està prohibida per l’Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i per l’Article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans” – declarava en un text l’Electronic Frontier Foundation- que garanteixen el dret de tots a assabentar informacions i les idees independentment de les seves fronteres. La censura de la lliure expressió per part del govern espanyol durant el període del referèndum català és tan salvatgement desproporcionada i sobredimensionada que la violació d’aquests preceptes sembla gairebé indiscutible”.

A Catalunya es multipliquen les queixes. Eduard Martín Lineros, conseller delegat de la Fundació puntCAT, va escriure al president de l’ICANN -la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i nombres- per denunciar l’ordre del govern de censurar pàgines amb direcció .cat per motius polítics. Jordi Puigneró, el secretari del Govern per a la Societat de la Informació, la Ciberseguretat i la Societat Digital, va escriure al comissari TIC europeu i vicepresident de la Comissió Andrus Ansip per denunciar “els abusos i la censura estatal en matèria d’accés a internet”. Ansip va dir que l’avaluarien.

Eurodiputats d’ERC i PDeCAT van portar el cas al Parlament de Brussel·les exigint mesures per impedir “la vulneració dels drets fonamentals a Espanya”. També hi ha hagut un altre tipus de baixes. Andreu Veá, president executiu de la Internet Society a Espanya, ha dimitit després de 15 anys a la junta directiva i 8 anys com a president “per la politització a què s’ha volgut involucrar en la nostra associació i que l’ha partit en dos”.