Espanya és el tretzè país amb inversió pública en recerca i desenvolupament, per sota d’Àustria (12è), Itàlia (11a), Canadà (10è) i Corea (9è), segons l’Informe sobre Perspectives de l’Organització per a la Cooperació i el desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre ciència, tecnologia i innovació 2016, que ha fet públic aquest dijous 8 de desembre a Brussel·les.

El rànquing de països amb més inversió pública el lidera Estats Units i la Xina, molt per sobre d’Alemanya (3r), Japó (4t), Índia (5è), França (6è), Rússia (7è) i Regne Unit (8è). En qualsevol cas, l’informe assenyala que la inversió total de la Unió Europea lidera la inversió pública mundial en aquesta matèria.

La publicació adverteix que un retrocés en contra de la globalització i la migració en alguns països podria també convertir-se en una causa de preocupació, atès que la innovació és impulsada cada vegada més per la cooperació transfronterera i la capacitat de científics, estudiants i empresaris per a mobilitzar-se i treballar en diferents països pel que fa a la seva carrera professional.

Segons l’informe, la despesa en recerca i desenvolupament del govern i les institucions d’educació superior en els països de l’OCDE va ​​baixar el 2014, per primera vegada des que va començar a demanar informació a 1981. La despesa en R + D en laboratoris governamentals i d’educació superior, la major part del qual és sufragat pels governs, va començar a estabilitzar-se en 2010 després de tres dècades de creixement.

Un indicador separat, la despesa total en R + D realitzat pels governs -en gran part assumit per entitats públiques, però que també pot correspondre al sector privat finançat per subsidis públics- està retrocedint en molts països, a mesura que altres prioritats de polítiques públiques com la salut, els serveis socials i les pensions estatals absorbeixen un creixent percentatge dels recursos públics.

Dades respecte a la proporció dels pressupostos governamentals destinada a R + D per a 2000 i 2015 mostren que, en tant que països com Alemanya, Japó i Corea gasten ara més en R + D com a percentatge de la seva despesa total que el 2000, altres com Finlàndia, França, Itàlia, Espanya, el Regne Unit i els Estats Units, han reduït els seus programes de R + d. La despesa governamental total en R + D a la zona de l’OCDE ha baixat des de 2009, després de la crisi financera global.

El document assenyala que el creixement econòmic depèn de la innovació, i aquesta serà essencial per resoldre les preocupacions greus globals del segle XXI, des del envelliment i la demència en la població fins al canvi climàtic i la desigualtat. Alhora que mantenir el finançament públic de la R + D, la ciència oberta i la mobilitat internacional dels investigadors és absolutament fonamental per al futur de la innovació i per al nostre futur en general.

Segons l’informe, el finançament governamental de la R + D probablement s’estabilitzarà en els nivells actuals o baixarà més donada la pressió a la qual estan sotmeses les finances públiques en molts països i el lent creixement econòmic. La tendència governamental a centrar-se més en oferir incentius fiscals per a la R + D a empreses, que a finançar aquesta en universitats i laboratoris públics també s’inclina la balança cap al sector privat. Això pot significar que els fons s’assignin a àrea que compten amb nous productes o ofereixen més probabilitat d’obtenir utilitats, que a una investigació focalitzada de manera menys directa, que sol ser la font d’innovacions inesperades. La R + D empresarial tendeix a afavorir el desenvolupament per sobre de la investigació per si sola.

Si bé realitzen menys de 30% de la R + D total a la zona de l’OCDE, les universitats i els instituts de recerca pública duen a terme més de tres quarts de la investigació bàsica. Sovint efectuen investigació a més llarg termini i amb major risc, així com el tipus de projectes que tenen més possibilitats de plasmar-se en beneficis tangibles per a la societat. La intel·ligència artificial i la medicina personalitzada són dos exemples d’innovacions que es van aconseguir gràcies a avenços científics i tecnològics facilitades per la recerca pública.

Alguns aspectes clau de l’informe són els següents:

• Més d’un terç de la investigació realitzada en termes globals en el govern i les institucions d’educació superior es realitza en economies no pertanyents a l’OCDE. En 2014, la Xina va gastar prop del doble en R + D pública que el Japó. Índia, Rússia, el Taipei xinès, l’Iran i Argentina tenen alguns dels majors sistemes públics de ciència del món.

• El 2014, cinc països -els Estats Units, la Xina, el Japó, Alemanya i Índia- van representar el 59% de la R + D pública global, mentre que 25 països es van situar prop del 90% del total. Aquest domini d’uns pocs reflecteix en part la seva gran grandària. En el futur, les economies amb creixement més ràpid en població i en PIB, com les d’Àfrica, poden convertir-se en jugadors més importants.

• En anys recents, les institucions de beneficència, fundacions i filantrops s’han dedicat a finançar cada vegada més la recerca universitària, sobretot en l’àrea de la salut, on sovint financen investigacions sobre malalties rares o tropicals. Això causarà un impacte en les agendes futures de recerca pública.

• Actualment, diferents països tenen diferents especialitats: per exemple, la salut i la ciència mèdica representen el 24% de la despesa pública en R + D a Estats Units, 22% al Regne Unit i 17% al Canadà, mentre que la R + D en energia equival al 19% del total a Mèxic, el 11% al Japó i 9% a Corea. Les prioritats nacionals s’estan modificant i reflecteixen cada vegada més els creixents reptes socials esmentats, com el canvi climàtic i els assumptes demogràfics.

Informe: OECD Science, Technology and Innovation Outlook 2016