Durant el primer trimestre de 2016 la contractació de Formació ha baixat a Catalunya en 1.799 contractes respecte el mateix període del 2015 (-80.24%) i a nivell d’Espanya, el mes de febrer d’aquest any ha patit una caiguda de la contractació de formació de 9.914 contractes menys que en el mes de febrer del 2015. En altres comunitats autònomes com Madrid, la baixada de contractes durant el mes de febrer ha passat de 1020 contractes el 2015 a només 120 en febrer d’aquest any; a València ha baixat de 1.504 contractes a només 117 aquest mes de febrer; a Galícia el percentatge de caiguda és d’un 93% passant de 701 contractes de formació realitzats el mes de febrer de 2015 a només 46 contractes aquest any.

A Catalunya les dades per províncies mostren que la principal reducció dels Contractes de Formació s’ha donat a Barcelona, s’han realitzat 305 contractes de formació durant el primer trimestre de 2016 en comparació amb els 1.674 del 2015 (-81,78%). Després la segueix Tarragona que ha passat de 230 contractes a 50 contractes de formació aquest primer trimestre d’any (-78,26%).

La causa d’aquesta davallada tan dràstica en els Contractes de Formació és el canvi normatiu que va entrar en vigor el passat 1 de gener i que, entre d’altres, ha suprimit la formació a distància, exigeix que els cursos permetin obtenir un certificat de professionalitat i obliga les empreses a sol·licitar autorització al servei públic d’ocupació amb un mes d’anticipació.

Entre els anys 2012 i 2015 aquest tipus de contractes va tenir un increment del 196% arribant a una xifra pròxima al mig milió de Contractes de Formació, la majoria d’ells efectuats per empreses de menys de 250 treballadors a qui la Seguretat Social bonificava amb el 100% per tal d’incentivar la contractació per aquesta via. El 99% d’aquests contractes entre 2012 i 2015 incloïen cursos de formació a distància i no exigien certificat de professionalitat.

Posicionament de la Cecot

Des de la Cecot, l’exigència que l’alumne obtingui un certificat de professionalitat després d’una formació vinculada a un contracte de treball és encertada i necessària perquè no només beneficia a la persona treballadora sinó que repercuteix directament a la millora de la competitivitat de l’empresa on desenvolupa la seva tasca.

L’entitat empresarial considera que l’empresari que necessita a una persona treballadora i està disposat a fer un contracte, sigui quina sigui la modalitat, vol una persona que presti serveis en la seva organització i no sol tenir ni la preparació suficient, ni els mitjans necessaris, ni la voluntat de convertir-se en una escola de formació professional.

Cecot argumenta que si es té en compte que a l’estat espanyol hi ha un índex d’atur dels més alts d’Europa i de gran part dels anomenats països desenvolupats, sobta que hagi estat el propi Govern qui no hagi desenvolupat en els últims anys els instruments ja previstos a la mateixa Reforma Laboral per tal de reduir aquesta taxa d’atur. La manca d’execució en alguns instruments, la indefinició i la no concreció en altres, porta a una situació de desconcert i, fins i tot, d’indefensió jurídica a les empreses que frena propostes com el contracte de formació o, el que és més greu encara, el desenvolupament cap a un model necessari de formació dual.

Les accions formatives promogudes per a joves dins del Pla de Garantia Juvenil (l’any 2015) s’han hagut de retornar a l’Administració per manca de joves que la mateixa Administració havia de registrar i els filtres que van posar han demorat la seva inscripció. Prova d’això és que en el cas concret de Catalunya, han hagut d’ampliar terminis d’execució d’aquestes accions fins al 30 de juny de 2016.

En el Contracte de Formació, dirigit a menors de trenta anys que no tenen estudis, al marge de desenvolupar el seu treball en l’empresa que el contracta, el jove ha de compaginar la feina amb estudis. Si no té l’ensenyament obligatori, ha de cursar-lo, i si el té, una de les opcions és realitzar una formació amb la finalitat d’obtenir un certificat de professionalitat.

A partir d’aquest any, tot i poder-se cursar en modalitat online, part del certificat ha de fer-se mitjançant formació presencial. “Però no tots els joves viuen i treballen en una gran capital on hi ha multitud de centres formatius autoritzats per impartir tot tipus de certificats a qualsevol hora del dia”, diu Àngel Buxó, assessor en recursos humans de la Cecot.

Actualment el nombre de certificats de professionalitat s’aproxima als 450 i cobreixen entre el 70 i el 85% de les professions. Però en la teleformació només hi ha 30 acreditats davant el SEPE i d’aquests la majoria són per cobrir les branques de comerç, hostaleria i administració.

“Si el Govern volia modernitzar el sistema eliminant la formació a distància per teleformació i exigir formació acreditada, hauria d’haver previst i haver marcat els tempos perquè els agents i operadors responsables tinguessin l’operativa a punt per a l’1 de gener”, afirma David Garrofé, secretari general de la Cecot. Des de l’organització empresarial entenen que la funció de l’administració pública, en el marc de la formació dual, és posar-hi els recursos públics que siguin necessaris, vetllar perquè aquests recursos es destinin a aquesta finalitat, “però no a dedicar-se a organitzar aquesta formació professional fins a extrems malaltissos”, afirma Josep Ma Bosch, assessor laboral de la Cecot.