A l’igual que en el seu moment, fa uns cent anys, ho va ser la indústria, avui la informàtica és “una forma de viure”. Ho diu el president de l’Aseitec, Pedro Gómez.

“Un impacte fascinant” La vinculació de Pedro Gómez a l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya data dels primers anys d’aquest segle. La seva incorporació a la junta directiva es remunta a l’any 2005, i va rellevar en la presidència a Jaume Planas a mitjans de 2012. “Els primers ordinadors i l’arribada d’internet em van deixar una sensació de revolució mes enllà de la tecnologia. L’impacte em va fascinar i em va portar a treballar primer en l’àmbit de la promoció de la tecnologia en la societat, i anys més tard des de la perspectiva empresarial”, recorda el president de l’Aseitec.

Quin tipus d’empreses formen part de l’Aseitec?

L’Aseitec és una de les primeres associacions empresarials en l’àmbit de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) creades a Catalunya, amb més de vint anys de trajectòria. Som unes dues-centes pimes amb una gran diversitat d’activitats del sector de les TIC, des de la fabricació de components electrònics passant pels serveis de telecomunicacions, i la informàtica o la reparació d’ordinadors. Tenim en comú el processament de la informació i la seva comunicació per mitjans electrònics.

Quins objectius els uneixen?

Fomentar i recolzar el creixement i la competitivitat de les nostres empreses. Representem i defensem els interessos comuns dels associats, garantint la veu en els diferents àmbits del mercat. Com que les polítiques públiques cada cop més estan relacionades amb l’impuls d’aquest sector, per a les empreses dedicades a les TIC és essencial influir-hi.

Quines són les seves principals preocupacions?

El sector ha perdut certa musculatura amb la crisi, amb una baixada de la facturació. Però ha mantingut la seva capacitat de reacció, tant amb el nombre d’empreses, que ha crescut, com en el de persones ocupades. Tot i això, hi ha factors que actuen com a frens, com la manca de compra innovadora per part de les administracions.

Quins altres factors negatius ens pot identificar?

També hi ha una manca de compra innovadora en les grans empreses privades. Estem patint un procés de desindustrialització, i no hi ha prou transformació digital dels sectors productius. Això, a més, pot llastar la sortida de la crisi amb un canvi de model productiu. Per altra banda, l’entorn de regulació no sempre s’adapta a les noves realitats digitals. El marc d’innovació requereix respostes conjuntes en el marc europeu i amb visió de futur davant de la competència d’altres empreses en àrees del món més dinàmiques. Tot plegat fa perdre competitivitat. I quant a la formació, les matrícules en estudis tècnics estan en xifres més que preocupants, i això pot condicionar el futur del nostre sector. També ens preocupen les infraestructures…

A què es refereix?

Doncs a que el desplegament d’infraestructures d’alta capacitat, amb un ritme inferior al desitjat, fa que el desenvolupament del sector tingui debilitats en el seu treball.

Tot i això, és optimista davant del futur pel que fa a l’activitat empresarial?

La percepció general de la situació del sector tecnològic és de millora contínua respecte als anys passats. Les empreses del sector de la informàtica reflecteixen així una visió relativament positiva de la situació, que es confirma amb dades de les darreres enquestes específiques del sector a on es valoren bé les perspectives del sector tecnològic català.

Hi haurà bones oportunitats de negoci de cara al futur?

Les tendències incorporen oportunitats en la transformació digital dels negocis. El sector de les TIC té una visió transversal de tots els sectors econòmics que pot utilitzar per establir lligams entre ells i realitzar recerca.

I, què es pot fer des de Catalunya?

A Catalunya, hem de continuar aprofitant el beneficis de la capitalitat del mòbil, mes enllà de la celebració d’un esdeveniment que ja és tota una referència mundial.

Entrevista publicada al Diari de Terrassa el dissabte, 24 de gener de 2015
Text: Jordi Estapé
Descarrega l’entrevista en format PDF