El president de l’Aseitec creu que cal disminuir la pressió fiscal i abaixar les cotitzacions a la seguretat social , tal i apunta la Cecot, perquè l’empresa pugui mantenir aquest ritme de creació d’ocupació.

Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) presentades la darrera setmana, en el segon trimestre d’aquest any s’han creat 402.400 ocupacions (+2,3%), el major increment de l’ocupació des del 2005. En l’últim any, l’ocupació ha augmentat en 192.400 persones, a un ritme de l’1,1%, sent aquesta la primera taxa positiva en sis anys. En finalitzar juny, el nombre total d’ocupats aconseguia els 17.353.000, nivell que no es registrava des de la segona meitat de 2012. D’altra banda, el nombre d’assalariats s’ha incrementat en 388.000 persones (+2,8%), de les quals 207.800 tenen contracte temporal (+6,5%) i 180.200 són assalariats indefinits (+1,7%).

Per la seva banda, Catalunya ha creat ocupació neta de 79.300 persones i en aquests moments, hi ha 3.040.000 persones ocupades, el que significa que hi ha hagut un augment de 99.400 persones respecte del mateix període de l’any passat. El descens de l’atur es més pronunciat comparat amb el mateix període de l’any passat, amb una baixada de 138.700 persones. Aquest descens deixa un total de 770.400 persones en situació d’atur, 20,2% (homes, 20,4%; dones, 20,1%) 5,1 punts per sota de la taxa estatal sense Catalunya.

Respecte el sector TIC, aquest ocupa gairebé 82.000 persones a Catalunya. Per el president de l’ASEITEC, Pedro Gómez, tot i que el sector ha reduït ocupació al llarg dels anys de crisi, les empreses tecnològiques no només han aguantat l’embranzida sinó que representen, el futur de l’economia. Gómez afirma que les dades del 2n trimestre indiquen que les empreses, en general, han recuperat la capacitat per crear ocupació i afegeix que “estic d’acord amb les propostes presentades per la Cecot: cal disminuir la pressió fiscal i abaixar les cotitzacions a la seguretat social , tal i com ells apunten, perquè l’empresa pugui mantenir aquest ritme de creació d’ocupació”.

Per a la Cecot, l’abast de les mesures endegades pel govern espanyol aquest mes, davant la realitat del mercat de treball, no creu que siguin eficaces i proposa actuar en els següents àmbits:

Simplificació en la contractació laboral, establint-se tres modalitats de contractes de treball:

– Contracte temporal causal, sense indemnització.
– Contractes formatius d’aprenentatge i de pràctiques, integrats tots ells en la formació dual.
– Contracte indefinit, amb una indemnització per acomiadament creixent.

Rebaixar els costos laborals abaratint les cotitzacions a la Seguretat Social, que es pot finançar amb l’aflorament de l’economia submergida, que ja representa el 25% del PIB, sense que l’Administració Pública dugui cap acció eficaç en aquest àmbit. Si cal, també es podria actuar en:

– Eliminació d’algunes bonificacions a la Seguretat Social.
– Elevació de les bases màximes a la Seguretat Social.

Revisió de la negociació col·lectiva, establint verificacions sobre la representativitat i reforçant les majories necessàries per poder signar convenis sectorials d’aplicació general. En cas contrari, el conveni ha d’esser d’eficàcia limitada als signants de l’acord.

El salari mínim interprofessional, com el seu propi nom indica, que sigui aplicable a qui tingui titulació ja sigui de formació professional o universitària. Als treballadors sense formació, no.

Que l’Estat es faci càrrec de tota la prestació per Incapacitat Temporal, alliberant-lo de l’obligació d’abonar la prestació en els primers 15 dies.

Tornar a establir un sistema gradual de recàrrecs en el supòsit de falta d’ingrés de les quotes de la Seguretat Social, que sigui més proporcional al retard en que s’acabi abonant el deute.

La patronal catalana considera que cal acompanyar la reforma laboral, que aporta elements de flexibilització al mercat de treball, amb la potenciació de polítiques actives d’ocupació, però també amb polítiques de suport a la creació i al creixement empresarial que ajudi a reactivar l’economia productiva del país i que incideixin, especialment, en l’accés al finançament per poder continuar operant.