L’Informe tracta de l’estat de situació de les infraestructures i del model TIC de Catalunya. Un dels seus objectius és conèixer la cobertura de banda ampla i telefonia mòbil als nuclis de població i polígons industrials de Catalunya.

L’estudi constata que Catalunya té una bona cobertura de banda ampla bàsica, tant mòbil com fixa, tant a les llars com als polígons industrials. Algunes llars i polígons industrials tenen mancances en infraestructures TIC si estan fora de l’àrea d’influència de Barcelona, en àrees remotes.

Ara bé, en el cas de la cobertura de banda ampla per a velocitats de transmissió més elevades (a partir de 30 Mbps), aleshores la cobertura baixa i apareixen diferències notables de cobertura entre províncies.

Situació de les infraestructures TIC

Disminueix el nombre de línies de telefonia fixa (-5,1%). El nombre de línies de banda ampla fixa és el que experimenta el creixement més elevat (58,2%), seguit del nombre d’abonats de telefonia mòbil (42,3%) i del nombre d’abonats de la TV de pagament (37%). Quant als accessos instal·lats, els més nombrosos són els de fibra òptica (més de 4,6 milions), seguits dels de parell de coure (gairebé 3 milions).

Al 2007 el fil de coure era el 80% dels accessos instal·lats i al 2015 és del 34,7%. En canvi, la fibra òptica passa del 0,7% al 54,6%.

Les dades a Catalunya són superiors a la mitjana espanyola i europea (en aquest darrer cas, llevat de la telefonia mòbil). En la comparació internacional de cobertura de banda ampla fixa, Catalunya té 33,4 abonats per cada 100 habitants, menys dels que hi ha a França (41,3%) i a Alemanya (37,2%).

Evolució de la banda ampla

Per altra banda,l’evolució 2014-2016 a Catalunya de la cobertura de llars amb accés a banda ampla entre les tecnologies d’accés mòbil indica que la que més ha crescut ha estat la LTE (4G) amb 47 punts percentuals.

Les tecnologies sense fil gairebé no creixen, a excepció de les xarxes que donen velocitats de 30 o més Mbps, que passen del 0 al 3%. Quant a les tecnologies d’accés cablejat a la BA, la que més ha crescut és la fibra òptica amb 37 punts percentuals 3

La cobertura de les llars catalanes de banda ampla de xarxes fixes segons velocitat permet constatar que els augments més destacats es produeixen en les cobertures de velocitats més altes.

La cobertura de llars amb Banda Ampla de 100 Mbps o més augmenta 16 punts percentuals i la de 30 Mbps o més també ho fa en 16 punts percentuals. En canvi, la cobertura de llars amb BA de 10 Mbps o més augmenta en 6 punts percentuals i la de 2 Mbps o més no creix.

Polítiques públiques en matèria de TIC a Catalunya

La Generalitat de Catalunya disposa d’una xarxa de nova generació pròpia que dona resposta a les necessitats TIC de l’Administració i també a les del país, atès que ha de connectar les escoles, els centres de salut, els centres de recerca i innovació i els polígons industrials. A més, la xarxa ha d’estar disponible en mode majorista per a la resta d’operadors a uns preus regulats, per facilitar l’arribada de serveis digitals al màxim de territori possible.

Actualment, el Govern de la Generalitat dona una gran rellevància a l’Estratègia SmartCAT. Aquesta és una línia d’actuació amb la qual s’estén el concepte de ciutat intel·ligent a escala del que la Comissió Europea anomena regió intel·ligent. Està alineada amb l’Estratègia de la Comissió Europea 2020 i dona resposta als objectius i polítiques establerts per l’Agenda digital per a Catalunya (Idigital) i per l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

L’Estratègia SmartCAT posa en marxa un conjunt de projectes i iniciatives adreçats a les administracions públiques, les empreses i la ciutadania, i estructura les seves prioritats al voltant de diversos àmbits d’actuació: desplegament de l’arquitectura tecnològica, col·laboració entre administracions i sector privat, indústria 4.0, big data i govern obert.

Agenda digital

Els resultats assolits per Catalunya en matèria d’agenda digital són en la major part d’ells millors que els del conjunt de la UE-28.

No obstant, hi ha dos indicadors en què Catalunya presenta dificultats d’assolir els objectius europeus: població que efectua compres en línia i pimes que efectuen vendes en línia. Aquestes dificultats es podrien explicar per una qüestió d’ús (cultural) i no pas per una manca d’infraestructures TIC. També podríem incloure en aquesta situació de dificultat en assolir els objectius europeus als grups desafavorits que utilitzen Internet de forma habitual, en particular, als pensionistes, a les persones de 55 a 74 anys i a les persones sense o amb baixos nivells d’estudis. Cal donar un impuls per evitar l’escletxa social.