Barcelona és l’única ciutat espanyola inclosa en l’informe The Smart City Playbook (‘El llibre de la Ciutat Intel·ligent’) publicat per Nokia i que recull les millors pràctiques en matèria de Smart City dutes a terme en 22 ciutats de tot el món, líders en estratègia intel·ligent.

El document tracta de ser una guia a seguir per altres administracions locals que vulguin fer més intel·ligents, segures i sostenibles les seves ciutats. Abasta una àmplia diversitat d’estratègies de ciutat intel·ligent, encara que assenyala tres vies principals a través de les quals aconseguir l’objectiu ‘smart’.

D’una banda, la que anomena ‘ruta central’ en què la ciutat desplega una solució tecnològica principalment enfocada cap a la resolució d’un problema concret com pot ser la gestió del trànsit i, posteriorment, amb aquesta estratègia es van afegint altres aplicacions.

 

Una segona via seria el desenvolupament d’una plataforma de gestió per a suportar una sèrie d’aplicacions i serveis de ciutat intel·ligent. En tercer lloc, l’informe parla del model ‘ciutats beta’, en què la pròpia urbs es converteix en laboratori de proves de diverses aplicacions, per tal de comprovar el seu funcionament i adequació a les necessitats de la ciutat, per posteriorment decidir si s’adopten de manera definitiva o no.

 

Estratègies comuns de les 22 ciutats amb estratègia Smart City

L’estudi assenyala les diferències pel que fa a estratègia de ciutat intel·ligent de cadascuna de les urbs estudiades, però també troba pràctiques comuns a totes les smart cities i que podrien ser beneficioses per a la resta de ciutats:

• Els governs locals han establert regles obertes i transparents per a l’ús de dades obertes per part d’usuaris i entitats privades.

• S’han compromès a fer accessible a tots els usuaris les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC) i la infraestructura d’Internet de les Coses (IOT) i han evitat la creació d’espais tancats o compartimentats entre els departaments de govern.

• Aquestes ciutats i els seus socis en els projectes, han treballat activament i de forma eficaç involucrant als ciutadans en les iniciatives de ciutat intel·ligent. Destaquen els casos en què els beneficis per als residents són molt visibles, com la il·luminació intel·ligent i els sistemes d’aparcament intel·ligent.

• La infraestructura ‘smart’ desenvolupada és escalable perquè pugui anar creixent i evolucionar per tal de satisfer les necessitats futures, alhora que sigui capaç de garantir la seguretat de les dades governamentals i privats.

 

Barcelona, ​​entre les ciutats del món amb millors pràctiques ‘smart’

El document explica el paper essencial que les TIC i la tecnologia de IOT tenen en l’evolució de les ciutats intel·ligents i mostra com moltes ciutats ja estan aprofitant aquestes tecnologies per potenciar la participació dels seus habitants, optimitzar l’ús dels recursos urbans, prendre decisions millor informades i, fins i tot, impulsar el desenvolupament econòmic.

L’estudi situa Barcelona en aquest grup de ciutats. Assenyala com va ser una de les primeres ciutats a iniciar la seva Estratègia de Ciutat Intel·ligent al 2011 i la considera una “early adopter’ pel que fa a la inclusió de la participació en els seus procediments per permetre als residents opinar i votar sobre projectes de rehabilitació urbana.

L’informe classifica l’activitat en el desenvolupament smart city de les ciutats estudiades en funció de les aplicacions de IOT posades en marxa a partir de tres pilars o àrees: Sostenibilitat, Seguretat i Intel·ligència. Puntua el nivell d’implementació en cadascuna d’elles del 0 al 5, situant a Barcelona amb una puntuació de 5 pel que fa a projectes ‘smart’ per guanyar sostenibilitat, 4 a aplicacions IOT vinculades a la seguretat i 4 en les relatives a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. És la segona ciutat que més punts cobreix de les 22 recollides en l’informe, només per darrere de Nova York.

Pel que fa a les lliçons que l’experiència de Barcelona ofereix a la resta de ciutats amb una estratègia ‘smart’, assenyala el lideratge de les seves autoritats locals, fort i amb suficient visió sobre el rumb que havien de prendre les mesures de Smart City; la col·laboració public-privada, que redueix la inversió que han de realitzar les administracions públiques i, finalment, la plataforma Open Data de la ciutat, que ha impulsat el desenvolupament de nombroses aplicacions de Smart City.